Nota: Jo també vull una cançó
Els Manel han tret un avançament del seu nou disc. Les cançons triades per presentar el treball han estat Boomerang (primer single) i Aniversari
Després d’escoltar “els millors professors europeus” una infinitat de vegades, encara m’endinso en un món a banda cada cop que escolto el track 4: Pla quinquenal. Des del primer dia que la vaig escoltar vaig pensar: jo també vull trobar algú que m’escrigui una cançó com aquesta. No crec que pugui haver-hi un tema d’amor tan bonic enlloc. Potser exagerava, doncs ara n’he trobat un de possiblement millor. És aniversari. Els autors són els mateixos, i el tema forma part del nou treball dels Manel.
PLA QUINQUENAL
Dormies mig agafada al meu braç.
Ha sonat un clàxon de cotxe encallat.
Has obert un ull mandrós i callat.
I has tornat al teu somni privat.
Pujava el cafè i ens he recordat ballant a una platja amb barrets mexicans.
La cara que feies al anar girant, crec que era de felicitat, crec que era de felicitat.
De moment no et riure més les gràcies, per una vegada he entès el que cal.
Passi-ho bé, que m’esborro del mapa per perpetrar a l’ombra un gran pla quinquennal
Sento que et despertes i et vinc a buscar.
- Nena, tens cafè, vols que torri pa?
El diari, res més estimulant.
Mica en mica, ja et vas despertant.
I fumes mirant els cotxes passar, t’entregues a l’aire dens del veïnat
Penso en proposar que baixem al far.
Jo que mai he estat home de mar, jo que mai he estat home de mar.
El primer, em compraré una corbata ben llarga, estampada amb colors crus.
I el segon, els millors professors europeus m’ensenyaran a fer el nus.
El tercer, guardo l’antologia de grans decasíl•labs que parlen de tu.
I pel quart, l’edició imitada folrada en vellut.
I el cinquè ens creuarem per l’Eixample i demanarem taula en un bar de menús.
Trauré pit, ensenyant la corbata i llavors, bonica, dependrà de tu.
I el cinquè ens creuarem per l’Eixample i demanarem taula en un bar de menús.
Trauré pit, ensenyant la corbata i llavors, bonica, dependrà de tu.
I llavors, tot dependrà de tu.
ANIVERSARI
Els llums s’han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares,els tiets i els amics
tots alhora agrupats en únic crit:
“Que demani un desig, que demani un desig”
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d’atenció
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t’enfocaven amb càmeres de retratar
una veu comentava: “ai, que guapa està”
i jo en el fons m’acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
Del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit,
per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
per un entramat de sabates d’hivern, de confeti aixafat
i esprintar maleint l’allargada dels meus nous passets
i amargar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l’espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d’aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres d’ajuda, discret i educat
presentar els meus respectes a l’autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
i en un núvol de somnis que tens a l’abast
i entre d’altres que ho sento, però ja mai viuràs
detectar un caminet que m’allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l’ull les espelmes es van apagant.
Després d’escoltar-los tots dos torno a pensar: Jo també vull una cançó
Nota: la megagalleta!
Les noves tecnologies permeten fer gairebé qualsevol cosa. L’última iniciativa a la que servidora s’ha sumat és un hashtag de twiiter: #megagalleta
La iniciativa comença amb 4 amics aficionats a la cuina que es plantejen fer una galeta de dimensions considerables (una casola de 30 cm. aprox) partint d’una recepta d’un blog americà. La broma comença quan a més decideixen fer-ne partíceps tots els freakis aficionats a la cuina, els dolços i a passar una bona estona cuinant.
Personalment la idea a mi m’arriba per un company de feina un xic golafre, que em va incitar a apuntar-me al concurs perquè sap que m’agrada cuinar i que el més probable és que si la feia, ell n’esmorzaria el dia següent. I així va ser. La recepta no era complicada. Vaig fer la senyora galeta (yes la de la foto és la meva), li vaig fer una foto i la vaig penjar ahir (15 de febrer) al hashtag pertinent. Per cert, ja hi ha propostes per tal de batejar el 15 de febrer com ”El dia de la megagalleta”, si un tal Valentí i el Corte inglés tenen el dia 14, perquè una megagaleta no?
La meva sorpresa ha estat veure que no sóc una freaky de la cuina solitaria. Som molts!!! hi ha una pila de megagalletas penjades al hashtag, i fins hi tot els més atrevits en van fer versions amb lacasitos, nubes, etc.
aquí teniu el hashtag per si us hi voleu passejar
http://twitter.com/#!/search?q=%23megagalleta
Jo ara només espero que en breu es torni a fer una iniciativa similar. És graciós i m’ha servit per fer-me follower de gent interessant que segur que poden aportar coses estupendes a les meves receptes culinàries!
apa! bon profit!
Nota: Necessito pegar a algú o a alguna cosa
Hi ha dies que necessites treure stress, adrenalina, cansament o altrament dit “la mala llet”. Es tracta d’aquells dies que, de no ser perquè saps que et trencaries part dels dits i els necessites per treballar, clavaries un cop de puny a la paret.
Bé per dies d’aquests sempre podeu recòrrer als sacs de boxe. Jo ho he estat mirant i oscil·len entre uns 22 euros (oju! ja ho diuen que “lo barato sale caro”) fins a 700 i algo (us paso el link per si hi voleu fer un cop d’ull http://www.twenga.es/dir-Deportes,Deportes-de-combate,Saco-boxeo ). Jo personalment em decanto pels que tenen un suport o base, més que res perquè estic segura que si el clavo al sostre poden pasar dues coses:
a) que el sac caigui perquè no en tinc ni faba de com clavar un bitxo d’aquestes dimensions al sostre.
b) que directament caigui tot el sostre i pugui tenir via ràpida a l’habitació del meu veí, que és jovenet però , eh! no està mal!
Altra opció són les classes de cardio box (una mena de kick boxing amb música) o les tradicionals de kick boxing de tota la vida. M’he informat i per uns 30 eurillos al mes pots fer unes 8 classes al mes. L’única pega: has d’acumular la mala llet fins el dia de la classe i això pot comportar un problema depenent dels casos.
En fi, aquí us deixo les opcions més sanes abans de clavar un cop de puny a la paret o de matar el primer vianant que us demani on està el carrer …
Nota: Avui pot ser un mal dia! planteja-t’ho així!
Diuen a La Vanguardia que segons una fòrmula matemàtica avui és el pitjor dia de l’any per a l’estat anímic. Doncs deuen tenir raó. He estat a punt d’assassinar a un noi d’un departament de premsa per un error que he comés jo i que no havia vist. He escrit un post al blog cagant-me en el noi, que per cert ja he esborrat perquè, reitero, la cagada ha estat meva! i d’altres tonteries que no cal esmentar però que donen fe del meu estat d’ànim que avui sembla una muntanya rusa!
Ara bé, això vol dir que avui el comentari no era: li deu estar a punt de venir la regla, sinó: ostres és que avui està: 1/8C+(D-d) 3/8xTI MxNA (fòrmula de l’estat d’ànim de merda segons l’estudi) ????
Nota: La roba no em fa olor a tabac
En aquests moments encara sóc ex-fumadora. I per molts anys! dic encara perquè ja se sap que és un vici complicat de no tornar-hi. Però allà estem! aguantant!
Cal dir que la llei del tabac estrenada aquest 2011 ha estat una gran ajuda. El fet que no es pugui fumar enlloc excepte als espais oberts ha fet que no tingui la necesitat d’encendre una cigarreta quan em porten un cafè, una birra o un còctel.
Dissabte vaig sortir de festa. Però de festa festa! de les que acaben a les 7 del matí en un bar esmorzant un entrepà de Beicon con queso i un cafè amb llet! Sí definitivament el beicon queso amb pa amb tomàquet és el millor dels esmorzars per contrarestar els “X” cubates ingerits al llarg de la nit.
Feia molt que no trepitjava una discoteca. Darrerament he estat més de allò “d’anar a pendre algo” i cap a casa! Dissabte va ser curiós descobrir una altra faceta de la llei del tabac. La meva roba, desprès d’hores dins una discoteca i un bar no feia olor a cendrer! els meus cabells encara feien olor a xampús, laca i perfum. Fantàstic vaja! Agraïda de no haver de dutxar-me al arribar a casa, com molts altres cops havia fet de la pudor que em feien els cabells.
Total un altre punt positiu de la llei antitabac. És també anti-olor a fum!!!
Nota: he arribat als 14 dies!
Tinc un amic (aquesta frase a la feina m’ha portat alguna broma que un dia explicaré) que un dia va decidir deixar de fumar. Mentre ens explicava quines pastilles prenia i com s’ho havia plantejat de deixar-ho ens va dir que una de les coses que diuen els qui en saben de deixar de fumar és que si arribes als 14 dies sense ni una cigarreta ets lliure!. Es veu que el cos humà triga uns 14 dies en expulsar la nicotina del cos o algo així. Servidora es va plantejar deixar de fumar com a propòsit d’any nou i, donat que vaig deixar de fumar el dia 1 i avui és 14, avui he arribat als 14 dies! el més graciós de tot? que ho he deixat per mi soleta! ni pegats orteres de nicotina enganxats pel cos, ni pastilles de vésasaberquè, ni òsties en vinagre! als 15 anys m’hi vaig enganxar jo soleta i als 25 ho deixo soleta!
A dia d’avui puc dir allò dels yonkis de: eh! que estoy limpia tio!!! no tomo nada!!!
P.D. i com que tinc una voluntat que és per llogar-hi cadires (quina gran expressió!!!) no m’he engreixat, al contrari m’estic aprimant! perquè estic complint els altres propòsits (alimentació i gimnàs). Apa !!! a què faig ràbia???
Nota: Una peli recomanable sempre que no comencis una dieta
Avui parlem de cine: Julie & Julia
Em van recomanar aquesta peli farà cosa d’un parell de setmanes i dissabte la vaig veure.
Inconvenient? Dissabte havia decidit començar una dieta depurativa per liquidar totes les restes del nadal que tinc en forma de quilos.
Julie & Julia és una meravella de peli pels qui ens encanta la cuina. Per a tots aquells que no ho sabeu: sóc una malalta de la cuina (sí malalta, paraules literals de ma mare, xungu per cert! és psicòloga!). M’encanta fer qualsevol tipus de plats. Depén del meu estat d’ànim, de si estic “en aquells dies del mes” (receptes bàsicament amb xocolata), o de l’època de l’any. Però cuinar em relaxa. I això encanta a la gent del meu entorn, que de moment no s’han queixat de cap de les meves receptes.
Tornem a la peli. Julie & Julia us farà venir ganes de:
A) obrir un blog de cuina. Agafar tots els llibres de receptes i començar a crear!
B) de menjar i menjar i menjar!
Què va passar dissabte?
Jo molt contenta amb la meva dieta depurativa. Portava tot el dia a base de fruita i caldo de verdures (cony per depurar! ja sé que no és una gran alimentació però depura!) al vespre vaig decidir mirar la peli que tant m’havien recomanat. Vaig parar a mitja peli a fer-me un entrepà i vaig acabar sopant en un mexicà i menjant per postres un meravellós pastís de xocolata! Per cert aprofito per dir-vos que a la cadena de Mexicans Panchito tenen un pastís de xocolata que és la bomba, la repera i tots els adjectius que se us acudeixin! Ah! per rematar-ho vaig a tornar a beure (cosa que no feia des de cap d’any). Els daikiris de vodka són una perdició, però quina perdició!
En fi! que per a tots aquells que us encanta cuinar i no us trobeu fent dieta Julie & Julia és una bonica i entretinguda peli.
A tots els que feu dieta: Mireu Wall-e. També l’he vist recentment i a banda de ser super xula hi surt molta gent gordíssima que us motivaran a fer esport i menjar sa!!!
